LA TORRE SALVANS

ANEM A FER UN TOMB

Avui diumenge dia 24 de juliol, dia de Santa Cristina, una data molt significativa per la família Salvans; Pere Porcar i Narcís Serrat han organitzat una caminada guiada per anar a visitar la Torre Salvans i el seu búnquer.

Aquesta casa fou construïda per una família d’industrials catalans Francesc Salvans i Cristina Piera a principis dels anys 30, amb la voluntat de reunir a la família en períodes estivals,  i ha estat un testimoni privilegiat d’alguns esdeveniments rellevants del segle XX. La casa està situada sobre la carretera de Terrassa a Talamanca, s’hi arriba pel camí de la Barata, masia on solien estiuejar. L’edifici és de planta quadrada, amb tres nivells i golfes.

A la planta baixa hi ha el menjador principal, un menjador més petit, el despatx, una de les cuines, rebost, i la sala d'estar; a la primera planta un espaiós distribuïdor, l'oratori, sagristia,  5 habitacions i una terrassa; al segon opis hi ha 6 habitacions més, banys  i l'escala de puja a l'altell.

La torre disposa de calefacció, i també compta amb un elaborat sistema de captació d’aigua dissenyat per donar autonomia total d’abastament.

Al soterrani hi ha una altre cuina, la bodega i el refugi de guerra construït posteriorment per la seguretat del president de la república.

Al començar la guerra civil, mentre avançaven les tropes nacionals, el govern de la república és traslladà a Barcelona. La Torre Salvans fou el lloc idoni per la residència del seu president Manuel Azaña i la Casa Presidencial, que s’hi varen estar des de desembre de 1937 fins a 21 de gener de 1939. Per garantir la seva seguretat, es va construir un refugi en el soterrani.

A més de la casa principal, hi trobem la masoveria amb un hort i un cobert per petits animals de granja; les cotxeres ; una altra casa  anomenada casa dels Vert; i un petit edifici amb els safareigs. Dins de l’àrea de la finca, al peus de la Roca del Corb s’hi troba una base antiaèria amb un búnquer.

I avui fa setanta cinc anys del primer assassinat col·lectiu de la zona repubicana, al principi de la guerra civil; entre els morts a Matadepera, hi havia el Sr. Salvans i un fill seu.

Els Salvans no tenien enemics particulars, explica Oriol Badia a la tarda en una conferència. A Catalunya no hi havia clima de guerra civil, l’aixecament militar va agafar per sorpresa als fabricants, que estaven de vacances. Militars, carlins i falangistes eren els únics que n’estaven al corrent.

 La Barata era un lloc d’estiueig;  una carta en forma de dietari d’esdeveniments escrita a Paulina Pi de la Serra pel seu pare explica els fets dia a dia. De no ser per l’aixecament no s’haurien comés els vuit assassinats ni els que varen venir després.

Dilluns dia 20 de juliol, un cotxe puja a la Barata i un camió a la torre Salvans; varen registrar la casa, amenaçaren, s’endugueren els cotxes. Varen començar a pensar en fugir, però on anaven? I un altre vegada, arriba gent armada, braços enlaire; es varen endur 3 persones però cap Salvans; més gent arriba, gent de la FAI...

Estudiaren la forma de fugir, en diverses cases de Matadepera que encara ningú els havia molestat, se’ls va oferir lloc. I es va produir l’èxode, a peu, de nit, per l’altre banda de la riera, amb alguna criatura plorant... dinaren a Can Prat.

Divendres  dia  24 gent de  la FAI  s’endugueren els industrials i terratinents Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Joaquim  Barata, Francesc Salvans, el seu fill Joan Salvans, Josep Mª Duran, i el notari Francesc Badia com a excusa d’anar a Terrassa a pagar unes nomines. El Sr Badia no tenia treballadors, però tenia una capella i es va identificar com a catòlic.

A la cruïlla amb la carretera és varen aturar i varen anar en direcció contrària a Terrassa; després uns ciclistes  que baixaven per la carretera del Coll d'Estenalles varen trobar els  vuit cossos a l'Alzina del Sal·lari.

Acabada la guerra, la família Salvans va poder recuperar la casa, i cada 24 de juliol, data en que es van trobar els cadàvers dels familiars morts, s'hi celebrava una trobada familiar.

 Avui, dia de Santa Cristina, hem visitat aquesta casa; és buida de mobles, però està en perfecte estat de conservació; tant els esgrafiats de la façana com les pintures de l’interior son originals; cal destacar especialment els  marbres de les cuines per estar fets d’una sola peça de marbre.

Trobareu més informació sobre la familia i la casa Salvans a

http://clma.matadeperaentitats.cat/files/3-1377-annex/Propostes%20d'%C3%BAs%20torre%20Salvans.pdf   

LES FINESTRES

                                      Passeig marítim, Torredembarra

 

Dic finestres, però em refereixo també a les altres obertures, portes i balcons. Sempre m’han cridat l’atenció, i son un tema que m’agrada pintar. Pictòricament et permeten molta llibertat d’expressió, en la composició, en la textura, en la profunditat...

Les finestres aparentment son molt silencioses, però ens diuen moltes coses. Son també portes obertes al món; veient tant sols una finestra, o inclús només un petit fragment, ens podem situar en qualsevol lloc, Paris, Venècia, Mallorca, Girona, Cadaqués, en una masia o en una casa modernista catalana; no cal explicar res, només mirar-les, et parlen elles mateixes.

                               
                                                                                 Paris

                                  

        Paris   

                                                       

         Venecia     

                                                    

Es Rafal, Felanitx     

                                                            

          Ses Savines, Portocolom     

                                                                         

Alcudia, Mallorca     

                                                                 

                                                                              Girona

Girona        

                                                                          

                                                              Ca l' Arné, Saldes

Ca l' Arné, Saldes    

                                                 

Casa Pere Aldavert, Matadepera 

                     

                                                  Despatx Lluch, Sabadell

                                                       La Casa dels Paraigües, Barcelona

                                                         Ses Savines, Portocolom

                                                                       Portocolom

MATADEPERA, Escola de Música-Teatre Auditori

Per fi, després de molt de temps de treball en la preparació del projecte, de presentació de paperassa per a la subvenció, i d’algun viatge a Madrid, el passat dimarts dia 22 de febrer a la tarda, es va col·locar oficialment la primera pedra de l’edifici que serà Escola de Música-Teatre Auditori de Matadepera.

Varen assistir a l’acte, i varen fer els seus parlaments el Sr. Félix Palomero, Director General del Instituto de las Artes Escénicas y de la Música, del Ministerio de Cultura, el Sr. Lluís Baulenas, de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya i Maria Àngels Torras, Directora dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, el Regidor de Cultura i Comunicació Joan-Antoni Ferran, i l'Alcaldessa de Matadepera Mireia Solsona.

Entre  les moltes persones assistents a l’acte, també varem comptar amb la presència dels Srs. Dilme i  Fabre, del gabinet d’arquitectura.

Els alumnes de l'Escola de Música Frederic Mompou, varen cantar l'Himne a Matadepera, amb lletra de 'Nasi' Busqueta i música de Maria Marlet; la partitura del qual, juntament amb  la Gaseta de Matadepera, un exemplar  del Diari "Ara", una col·lecció de monedes de curs legal i un document signat per les autoritats assistents, varen ésser col·locats dins d'un tub metàl·lic tancat hermèticament, i col·locat dins la primera pedra.

Un acte simbòlic, i  a  la  vegada un esdeveniment molt important per Matadepera.

 

L'HIVERN

L’hivern, el meu darrer quadre, encara que ara ja no és meu. La seva actual propietària , experta en l’art de la ploma, m' ha recordat els versos d’Ovidi en “Les Metamorfosis” en el llibre quinzè,  vers 200 quan diu:

¿No veus com l'any pren successivament quatre aspectes, que són una imitació de la nostra vida?

Llavors descriu la primavera, l'estiu, la tardor i finalment l' hivern i canta:

"A l’últim, arriba com un vell, amb  trèmula passa, el senil hivern, o despullat de cabells, o blancs els que li resten”.

Els nostres cossos mateixos es transformen també contínuament, sense repòs....

També m’ha comentat que la figura és un hivern que supera el paisatge; en el fons molts desitgen tenir un hivern com aquest, amb serenitat, amb la mirada clara, fixa a un horitzó; amb la mà viva i activa que prem la bufanda, que sap el que fa.

A PUNT DE NEU

Dues roses vermelles en una antiga façana recorden dues arracades de corall que portava l’àvia. Entre les dues imatges transcorre la novel·la. És un relat que t’enganxa  des d’ el primer moment

La Laura és a un hospital de Nova York després de tenir un accident; quan obre els ulls la primera imatge que veu son dos puntets vermells, les arracades de l’àvia, i això la tranquil·litza, sap que no està sola.

A partir d’aquí, comença una nova vida per les dues, àvia i neta. La de la Laura, perquè ha vist la mort de molt aprop,  ara dona valor a petites coses que abans no valorava, i deixa de donar importància al que abans veia primordial; la de l’àvia, perquè és troba en un món completament nou per ella; ha sortit de casa seva per anar a cuidar la Laura a Nova York, no coneix d’idioma, no sap com moure’s allà, i es troba problemes com  el món de la droga que per ella era tabú; però és  intuïtiva, com la senyora Fletxer de les sèries de TV, obre la ment al nou món  i aviat s’espavila amb l’idioma, els desplaçaments, els comandaments a distància que fan pujar les persianes.del loft, engeguen la calefacció..., aprèn a enviar sms, e-mails i també es comunica amb la família amb la webcam.

Els mons de l’àvia i la neta son completament oposats, i elles dues s’han passat la vida discutint però ara és van acostant de mica en mica i cadascuna és va convertint en certa manera en l’altre.

També podríem resumir la novel·la com tres etapes de la vida de la Laura que tenen lloc en dos espais. Al jardí de l’àvia, de la infantesa fins a l’adolescència; l’anada a Estats Units, en busca d’autoafirmació, independència, èxit, reconeixement... la joventut. I la tercera etapa, la maduresa, la tornada al jardí de l’avia.

Aquest és només un petit comentari de la novel·la  A  Punt de Neu de Mariona Masferrer; perquè aquest dijous  dia 20  de gener  tindrem el goig  de compartir  amb l’autora,  la tertúlia  literària que  es farà  a  la biblioteca, i segur que ens aportarà moltes més coses.

 

                                   L'AUTORA MARIONA MASFERRER

 

AMB EL CLUB DE LECTURA