diumenge, 30 de gener del 2011

L'HIVERN

L’hivern, el meu darrer quadre, encara que ara ja no és meu. La seva actual propietària , experta en l’art de la ploma, m' ha recordat els versos d’Ovidi en “Les Metamorfosis” en el llibre quinzè,  vers 200 quan diu:

¿No veus com l'any pren successivament quatre aspectes, que són una imitació de la nostra vida?

Llavors descriu la primavera, l'estiu, la tardor i finalment l' hivern i canta:

"A l’últim, arriba com un vell, amb  trèmula passa, el senil hivern, o despullat de cabells, o blancs els que li resten”.

Els nostres cossos mateixos es transformen també contínuament, sense repòs....

També m’ha comentat que la figura és un hivern que supera el paisatge; en el fons molts desitgen tenir un hivern com aquest, amb serenitat, amb la mirada clara, fixa a un horitzó; amb la mà viva i activa que prem la bufanda, que sap el que fa.








divendres, 14 de gener del 2011

A PUNT DE NEU


Dues roses vermelles en una antiga façana recorden dues arracades de corall que portava l’àvia. Entre les dues imatges transcorre la novel·la. És un relat que t’enganxa  des d’ el primer moment

La Laura és a un hospital de Nova York després de tenir un accident; quan obre els ulls la primera imatge que veu son dos puntets vermells, les arracades de l’àvia, i això la tranquil·litza, sap que no està sola.

A partir d’aquí, comença una nova vida per les dues, àvia i neta. La de la Laura, perquè ha vist la mort de molt aprop,  ara dona valor a petites coses que abans no valorava, i deixa de donar importància al que abans veia primordial; la de l’àvia, perquè és troba en un món completament nou per ella; ha sortit de casa seva per anar a cuidar la Laura a Nova York, no coneix d’idioma, no sap com moure’s allà, i es troba problemes com  el món de la droga que per ella era tabú; però és  intuïtiva, com la senyora Fletxer de les sèries de TV, obre la ment al nou món  i aviat s’espavila amb l’idioma, els desplaçaments, els comandaments a distància que fan pujar les persianes.del loft, engeguen la calefacció..., aprèn a enviar sms, e-mails i també es comunica amb la família amb la webcam.

Els mons de l’àvia i la neta son completament oposats, i elles dues s’han passat la vida discutint però ara és van acostant de mica en mica i cadascuna és va convertint en certa manera en l’altre.

També podríem resumir la novel·la com tres etapes de la vida de la Laura que tenen lloc en dos espais. Al jardí de l’àvia, de la infantesa fins a l’adolescència; l’anada a Estats Units, en busca d’autoafirmació, independència, èxit, reconeixement... la joventut. I la tercera etapa, la maduresa, la tornada al jardí de l’avia.

Aquest és només un petit comentari de la novel·la  A  Punt de Neu de Mariona Masferrer; perquè aquest dijous  dia 20  de gener  tindrem el goig  de compartir  amb l’autora,  la tertúlia  literària que  es farà  a  la biblioteca, i segur que ens aportarà moltes més coses.






 
                                   L'AUTORA MARIONA MASFERRER
 


AMB EL CLUB DE LECTURA

dimarts, 4 de gener del 2011

TASTETS DE SANT SEBASTIÀ





La Gran Mostra Gastronòmica, més coneguda com els Tastets, és un dels actes estrella de les Festes de Sant Sebastià. El seu origen es remunta a l’any 1978, en que un petit grupet de dones del poble, la Montserrat Lladó, la Consol Verdaguer de Cal Macià, la Segunda Bartolomé, La Maria Martí i alguna altre,  per compensar l’esforç que havien fet els homes baixant el pi, es varen posar d'acord per treure al carrer unes truites, pa amb tomàquet  i alguna cosa més que tenien per casa; per això, l’origen dels Tastets son les truites. Aquest fet va agradar, i va fer que es convertís en una tradició.

 Al 1979 les dones del poble varen rebre una invitació per part de la junta de la Germandat, per participar en una “mostra gastronòmica” a la Plaça de Cal Baldiró, aquesta va ser la primera Gran Mostra Gastronòmica, varen participar 36  mestresses de Matadepera, aquesta vegada  també varen portar pastissos fets a casa perquè els veïns del poble els tastessin. No cal dir que l’èxit fou molt gran.


Truites al carrer


Sant Isidre, any 1979



Carrer Sant Isidre; aprox. any 1984



                                      Carrer Sant Llorenç, data desconeguda





Carrer Sant Llorenç 1986


                            Carrer Sant Llorenç any 1988




                           Carrer Sant Llorenç, 1991

                             
Les mestresses es van organitzar en paradetes segons els carrers del poble on vivien o els que els hi quedaven més propers, més tard s’hi afegirien les urbanitzacions. La Mostra es va fer  a la plaça de Cal Baldiró fins que el fred i la nevada de l’any 1981 va fer que es traslladés al Pavelló Municipal; quan va caure l’antic pavelló, els Tastes es feien en unes carpes, fins que varen poder tornar al nou pavelló.


L’any 2000, any del centenari de la Germandat de Sant Sebastià, els Tastets varen ésser molt especials, com ho va ésser tota la festa, i en aquesta ocasió varen tornar a sortir al carrer. L’escudella i carn d’olla va ser un bon encert per combatre el fred.



Sant Isidre 2000



Verge de Montserrat 2000

                                                               
La decoració de les taules també acostuma a ser original i divertida, com aquestes banyistes o el cinèma.











A partir del 2002 comença la participació masculina, entra un grup mixt de joves, el 2004 l'Andreu Martin forma el primer grup d’homes que participen en els Tastets;  actualment hi parcicipa un grup d'homes de Sant Llorenç dels Pins, i a Les Pedritxes hi participen homes, dones i nens.








                      


                       

dilluns, 3 de gener del 2011

FESTES DE SANT SEBASTIÀ



Com cada any, al voltant del 20 de gener, arriben les festes majors d’hivern a Matadepera, organitzades per la Germandat de Sant Sebastià, una mútua assistencial sorgida l'any 1900, que ajudarà els agermanats malalts amb la substitució en les feines agrícoles del malalt mentre duri la malaltia, i una pesseta diària (de les del 1900) de pensió.

En l'actualitat, la Germandat de Sant Sebastià, és una entitat cultural encarregada d'organitzar les festes majors d'hivern a Matadepera amb què la vila recorda les seves arrels rurals.

Les festes de Sant Sebastià, copatró de Matadepera, son  una de les celebracions més esperades, Les festes giren al voltant d’un pi de grans dimensions, que es va a cercar col·lectivament a les afores del poble i que, replantat al mig de la plaça, esdevé l’eix de totes les activitats tradicionals posteriors.

L’any 2000 és va celebrar el centenari de la Germandat, el pi va ser el més gran de l’ història i tota la festa va ser extraordinària. El poble es va vestir d’acord amb l’època de 1900, els Tastets varen sortir al carrer, aquesta vegada es va unificar el menú, escudella i carn d’olla per a tothom.


El pi




La missa



Cercavila


Autoritats


                                                     Botiguers


Al Banc








Artesans



Venedores de llegums


Matanceres


                                                       fent botifarres


El drapaireeeeeee, compro pell de conill!


Autoritats de viles properes



Tres senyors


Tres generacions



L'escudella


La carn d'olla



L’origen d’aquestes festes ve d’antiquíssimes celebracions precristianes, i de les festes del solstici d’hivern destinades a celebrar l’inici de  la recuperació de la llum solar després de mesos de foscor.

Amb el sacrifici ritual d’un arbre, els nostres avantpassats mostraven el seu respecte pels déus, les forces i els esperits que viuen dins el bosc. Hi ha molts altres llocs en que es fan festes al voltant d’ un arbre, com  la festa del Pi de   Centelles o, la Davallada Du Pi de Pollença.              

Per altra banda, l’encesa de focs provindria de les celebracions relacionades amb el solstici d’hivern. El Sol era cabdal en un moment en què no hi havia electricitat i en què l’economia domèstica depenia de l’agricultura i el petit comerç, L’encesa de focs rituals estaria destinada a celebrar l’inici de l’allargament de les hores solars, i  formaria part de cerimònies per propiciar la fecunditat de la terra.

I ara,anem de festa!

Divendres dia 14 tenim una gran timbalada pels carrers del centre del poble, marxa amb torxes, correfoc i percussió, encesa de monumentals fogueres dins la riera.














Dissabte 15 tenim per començar, repic de campanes, Fira d’Artesans, sopar al bosc i baixada del pi.






Diumenge dia 16, pelar el pi, plantada del pi i la Gran Mostra Gastronòmica.







Dissabte dia 22, esmorzar de botifarrada, Gran Concurs de Grimpaires


Diumenge dia 23  Ofici solemne de Sant Sebastià, Cercavila, Ball de l’Arbre, Ball del Tortell



Dilluns dia 24 Retirada del pi i Missa de difunts.

Evidentment que el programa és molt més llarg, hi ha concursos, sardanes, teatre, xocolatada esports i moltes més coses, però no us vull cansar; m’he volgut limitar a les activitats que giren entorn del pi i del foc.


dissabte, 1 de gener del 2011

TASTETS DE VERGE DE MONTSERRAT



La Fleca





La xocolatería



La taverna vasca



                                                Ja tenim el nou pavelló









                                                       Coques de recapte        
                               





                                                                                                                                                                 


                                                     2000 el centenari

                                                      



                                                                        El forn

                                                                       
                                      






2003 Els carrers de Matadepera















2004 Mallorca



































                                                                2005 Any Dalí                                              








































                                                          La Fira de Sant Ponç
                                        


































  La fruiteria 
                                            
                                 

                                          





















2009 El cinèma


































































2010 La vinatería






































2011 El pa amb tomàquet