OLOR DE COLÒNIA

Les primeres fàbriques eren als pobles i ciutats; la seva font d’energia era el carbó, però això era car, i aviat es varen desplaçar a la vora dels rius per aprofitar també l’energia de l’aigua; i així es varen formar les colònies industrials.

Una colònia industrial era una petita població amb totes les instal·lacions, la fàbrica o lloc de treball, cases dels obrers, escola, església, botigues i altres dependències necessàries. En aquest lloc l’obrer se sentia protegit, tenia feina, vivenda, escola... cosa que  també afavoria trobar una  mà d'obra més estable, menys problemàtica, i a més baix preu.

Les relacions entre l'amo i l'obrer es podien interpretar tant des d'un punt de vista paternalista com de control ideològic. Tot estava fet en la mesura necessària pel fabricant; a l’escola s’ensenyava fins als 10 anys; per treballar a la fàbrica no calia saber més; però s’ensenyaven els oficis necessaris per la colònia.

I és en aquest ambient petit, protegit, però a la vegada tancat i opressiu que Sílvia Alcàntara ens situa la seva novel·la Olor de Colònia; ambient que ella coneix molt bé, ja que va viure, estudiar i treballar a la Colònia Vidal de Puig Reig durant 20 anys.

Al Club de Lectura Matadepera hem tingut el goig, després de llegir la novel·la, de compartir una tertúlia amb l’autora, i també de visitar la Colònia Vidal, escenari de la novel·la.