ANEM A FER UN TOMB
Avui diumenge dia 24 de juliol, dia de Santa Cristina, una data molt significativa per la família Salvans; Pere Porcar i Narcís Serrat han organitzat una caminada guiada per anar a visitar la Torre Salvans i el seu búnquer.
Aquesta casa fou construïda per una família d’industrials catalans Francesc Salvans i Cristina Piera a principis dels anys 30, amb la voluntat de reunir a la família en períodes estivals, i ha estat un testimoni privilegiat d’alguns esdeveniments rellevants del segle XX. La casa està situada sobre la carretera de Terrassa a Talamanca, s’hi arriba pel camí de la Barata, masia on solien estiuejar. L’edifici és de planta quadrada, amb tres nivells i golfes.
A la planta baixa hi ha el menjador principal, un menjador més petit, el despatx, una de les cuines, rebost, i la sala d'estar; a la primera planta un espaiós distribuïdor, l'oratori, sagristia, 5 habitacions i una terrassa; al segon opis hi ha 6 habitacions més, banys i l'escala de puja a l'altell.
La torre disposa de calefacció, i també compta amb un elaborat sistema de captació d’aigua dissenyat per donar autonomia total d’abastament.
Al soterrani hi ha una altre cuina, la bodega i el refugi de guerra construït posteriorment per la seguretat del president de la república.
Al començar la guerra civil, mentre avançaven les tropes nacionals, el govern de la república és traslladà a Barcelona. La Torre Salvans fou el lloc idoni per la residència del seu president Manuel Azaña i la Casa Presidencial, que s’hi varen estar des de desembre de 1937 fins a 21 de gener de 1939. Per garantir la seva seguretat, es va construir un refugi en el soterrani.
A més de la casa principal, hi trobem la masoveria amb un hort i un cobert per petits animals de granja; les cotxeres ; una altra casa anomenada casa dels Vert; i un petit edifici amb els safareigs. Dins de l’àrea de la finca, al peus de la Roca del Corb s’hi troba una base antiaèria amb un búnquer.
I avui fa setanta cinc anys del primer assassinat col·lectiu de la zona repubicana, al principi de la guerra civil; entre els morts a Matadepera, hi havia el Sr. Salvans i un fill seu.
Els Salvans no tenien enemics particulars, explica Oriol Badia a la tarda en una conferència. A Catalunya no hi havia clima de guerra civil, l’aixecament militar va agafar per sorpresa als fabricants, que estaven de vacances. Militars, carlins i falangistes eren els únics que n’estaven al corrent.
La Barata era un lloc d’estiueig; una carta en forma de dietari d’esdeveniments escrita a Paulina Pi de la Serra pel seu pare explica els fets dia a dia. De no ser per l’aixecament no s’haurien comés els vuit assassinats ni els que varen venir després.
Dilluns dia 20 de juliol, un cotxe puja a la Barata i un camió a la torre Salvans; varen registrar la casa, amenaçaren, s’endugueren els cotxes. Varen començar a pensar en fugir, però on anaven? I un altre vegada, arriba gent armada, braços enlaire; es varen endur 3 persones però cap Salvans; més gent arriba, gent de la FAI...
Estudiaren la forma de fugir, en diverses cases de Matadepera que encara ningú els havia molestat, se’ls va oferir lloc. I es va produir l’èxode, a peu, de nit, per l’altre banda de la riera, amb alguna criatura plorant... dinaren a Can Prat.
Divendres dia 24 gent de la FAI s’endugueren els industrials i terratinents Agustí Prat, Gaietà Vallès, Manel Vallhonrat, Joaquim Barata, Francesc Salvans, el seu fill Joan Salvans, Josep Mª Duran, i el notari Francesc Badia com a excusa d’anar a Terrassa a pagar unes nomines. El Sr Badia no tenia treballadors, però tenia una capella i es va identificar com a catòlic.
A la cruïlla amb la carretera és varen aturar i varen anar en direcció contrària a Terrassa; després uns ciclistes que baixaven per la carretera del Coll d'Estenalles varen trobar els vuit cossos a l'Alzina del Sal·lari.
Acabada la guerra, la família Salvans va poder recuperar la casa, i cada 24 de juliol, data en que es van trobar els cadàvers dels familiars morts, s'hi celebrava una trobada familiar.
Avui, dia de Santa Cristina, hem visitat aquesta casa; és buida de mobles, però està en perfecte estat de conservació; tant els esgrafiats de la façana com les pintures de l’interior son originals; cal destacar especialment els marbres de les cuines per estar fets d’una sola peça de marbre.
Trobareu més informació sobre la familia i la casa Salvans a
http://clma.matadeperaentitats.cat/files/3-1377-annex/Propostes%20d'%C3%BAs%20torre%20Salvans.pdf
