L’hivern, el meu darrer quadre, encara que ara ja no és meu. La seva actual propietària , experta en l’art de la ploma, m' ha recordat els versos d’Ovidi en “Les Metamorfosis” en el llibre quinzè, vers 200 quan diu:
¿No veus com l'any pren successivament quatre aspectes, que són una imitació de la nostra vida?
Llavors descriu la primavera, l'estiu, la tardor i finalment l' hivern i canta:
"A l’últim, arriba com un vell, amb trèmula passa, el senil hivern, o despullat de cabells, o blancs els que li resten”.
Els nostres cossos mateixos es transformen també contínuament, sense repòs....
També m’ha comentat que la figura és un hivern que supera el paisatge; en el fons molts desitgen tenir un hivern com aquest, amb serenitat, amb la mirada clara, fixa a un horitzó; amb la mà viva i activa que prem la bufanda, que sap el que fa.
També m’ha comentat que la figura és un hivern que supera el paisatge; en el fons molts desitgen tenir un hivern com aquest, amb serenitat, amb la mirada clara, fixa a un horitzó; amb la mà viva i activa que prem la bufanda, que sap el que fa.
Aquest quadre va ser el que més em va agradar de la col.lectiva d'hivern al Casal.
ResponEliminaEl trobo molt original i molt ben trobats els colors.