D’entrada penso que ningú pot ensenyar a ningú a pintar, això és innat; hom sent la necessitat de pintar o no, i cadascú té el seu propi estil.
El que sí que es pot ensenyar, son les diverses tècniques, que una persona completament autodidàcta, trigaria molts anys en descobrir.
Pintar bodegons del natural és la millor manera d’aprendre aquestes tècniques, tenir els objectes a prop i poder-los tocar, et permet saber com són les seves formes, també hom pot anar canviant la composició fins a trobar la que més li agradi; en un bodegó es pot controlar tot, el temps, el fons, l’enquadrament, la il·luminació...
Al principi, és millor que la il·luminació sigui lateral-frontal, ja sigui de la llum natural que entra per una finestra, o d’un altre font, perquè aquesta llum dona volum als objectes, hi ha zones de llum i d’ombra, els objectes tenen parts que brillen, projecten ombres, i tot això ajuda a donar volum.
També hi ha tècniques per donar profunditat a un quadre, la més important es la perspectiva, però també n’hi ha d’altres, com per exemple incloure un primer terme, o col·locar els objectes en diferents plans successius. El tamany dels objectes també ajuda ; si pintem els objectes de primer terme una mica més grans, i els del darrere més petits, el quadre tindrà més profunditat; i la utilització del color: sabem que els color càlids avancen i els colors freds allunyen; també a primer terme, els colors i els contrastos son més intensos, i van perdent intensitat i força a mesura que s’allunyen, es van refredant i guanyen atmosfera, vol dir que es barregen una mica els uns amb els altres, això ho podem constatar observant qualsevol paisatge al natural. Però compte amb el blanc. Un color es veu clar o fosc, respecte als colors que hi ha al seu voltant. El color blanc sempre l’hem de barrejar amb una mica dels altres colors si pintem objectes blancs, ja que el blanc pur l’hem de reservar únicament per les petites zones de màxima lluminositat, si ja l’hem utilitzat abans, ja no tenim res que pugui ser més lluminós. I finalment l’sfumatto, utilitzat ja per Miquel Àngel, es tracta de desdibuixar les parts més llunyanes del quadre.
ELS COLORS
No cal utilitzar molts colors per pintar un quadre, amb uns 9 0 10 n’hi ha ben be prou, i a vegades de sobres; el que cal és que el quadre tingui harmonia cromàtica, i per això hem d’anar fent variacions i creant diferents matisos amb els colors que tenim a la paleta.
En quan a la composició, cal col·locar els objectes de manera agradable a la vista. Hi ha molts tractats de composició, esquemes en formes triangular, ovalats, en diagonal, en forma de L, de rectangle, buscant la secció aurea..., clàssiques, simètriques, asimètriques...,
De totes formes, tot això son crosses per començar a caminar, que després cal oblidar, i cadascú ha de seguir el seu camí; no hi ha cap fórmula per a poder fer una obra d’art, si fos així, res seria art, o tots seriem uns artistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada