dilluns, 1 de novembre de 2010

AMIGA EMPAR





Va, som-hi que ja es l’hora, diu l’Empar, i sense més, surt disparada amb el seu caminar de gasela, mentre nosaltres intentem seguir el seu pas; però de mica en mica ens anem quedant endarrere. Va, afanyeu-vos  que es per avui! I nosaltres fem un esforç. Arribem al pavelló, i amb aquella energia que porta ens diu “agafeu la barra negra, les peses, la goma, anem a la barra...” i quan ja estem exhaustes, ens diu: “a terra! Que ja ho estàveu esperant”, com si anéssim a fer una bona migdiada, però no, el que fem es començar una tanda d’abdominals que ens acaba de rematar, i ella ens anima amb un  “va, que ens encongim!” Altres vegades es fa un bon tip de riure quan veu que no la podem seguir en els exercicis i ja no podem més; encara diu “va, que ja és l’últim d’aquests”. Bé, això és el dia a dia al gimnàs, vull dir quan no s’acosten vacances o dies de festa, llavors és molt pitjor, perquè hem de cremar per endavant la coca que se suposa que menjarem per Sant Joan o els torrons de Nadal; però això no serveix de gaire perquè quan han passat les festes, ens hem passar amb el menjar i estem desentrenats, doncs apa, tornem-hi que no ha estat res, el que s’ha de fer per estar àgil! Però a pesar de tot, ella sempre acaba dient-nos “ho heu fet mooolt bé! Els divendres tenim una petita compensació, abans de plegar ens posa música suau, fem una mica de relaxació i això és una sensació molt agradable després de l’esforç; però ella no ha parat des de les 8h del matí i està com una rosa; a vegades pensem si és d’un altre planeta, però no, és part important de la seva vida, caminar, fer gimnàs, anar a la muntanya... L’Empar és la monitora més canyera que hem tingut mai, però també ha estat molt més que això, sempre franca, sempre positiva i disposada a fer-nos costat sempre que calgui, com una companya, com una amiga o com una germana, sempre té un moment per dir “com et va” Com han anat les vacances? Com et trobes? Què t’ha dit el metge? Heu sentit les notícies? Bon cap de setmana!

I ara ens deixa, millor dit, el que deixa és la seva feina com a monitora, cosa molt natural; a la vida passem contínuament per diverses etapes i ara per ella en comença un altre, com passa al pavelló, quan arriba el divendres i ens porta una mica de relax, ara el relax li toca a ella. Deixa el llistó molt alt, i tots tenim la consciència de que hem aprofitat el temps al màxim, Què farem a partir d’ara? No ho sabem; segur que trobarem molt a faltar l’Empar monitora, però no a l’Empar amiga, perquè això no ha canviat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada