dissabte, 13 de novembre de 2010

LA LECTURA


Amb els escriptors passa el contrari, ells donen vida als seus personatges. Moltes vegades es pregunta a un escriptor amb quin dels personatges de la seva novel·la s’identifica, o quin personatge representa l’autor; i sempre que s’ els fa aquesta pregunta, jo sempre he sentit respondre el mateix als escriptors; es cert que s’inventen situacions i personatges, però no es parteix mai de res, i tots els personatges tots, son l’escriptor, o sigui que l’autor s’identifica amb tots els seus personatges; perquè el ser humà es molt complicat, no es 100% bo ni 100% dolent, ni blanc ni negre, tenim tota una gama de matisos, i actuem segons les situacions en que ens anem trobant. Per fer un personatge que sigui viu, hi has de posar els teus propis sentiments.



I què passa amb el lector, amb l’espectador? Ah, doncs que  primerament som una part imprescindible del procés. Un escriptor sent la necessitat d’escriure, d’expressar el que porta a dins, d’explicar els seus pensaments, les seves emocions, els seus  records, per deixar-ne constància; és capaç d’ inventar-se històries d’altres llocs, d’altres temps i d’altres persones, però que  podrien ocórrer perfectament ara i aquí; com un pintor sent la necessitat de pintar o un músic de composar, i transportar-nos a altres indrets; ens podem imaginar un mon sense lectors?



I en segona part, els lectors som uns privilegiats perquè llegir un llibre en certa manera es fer un viatge; un viatge fantàstic,  a través de l’espai, a través del temps, i el millor de tot, a l’interior de les persones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada